Un dels projectes estrella de l’IDIBELL és la creació d’un biobanc unificat. De moment, compta amb més de 60.000 mostres procedents de les quatre col·leccions biològiques més importants de l’hospital de Bellvitge i del Duran i Reynals-ICO. L’investigador Isidre Ferrer, cap del grup de recerca en Neuropatologia, acaba de ser nomenat director del Biobanc de l’IDIBELL. Està convençut que aquest recurs millorarà molt la recerca del campus.

Per què és necessari un biobanc?

Un biobanc és una estructura que serveix per obtenir i conservar mostres de teixits i qualsevol fluid o molècula que es pugui utilitzar per a investigació. És un equipament obert a la recerca en general. S’han de tenir en compte dues coses: la manera d’obtenir mostres amb requisits ètics, legals i metodològics, i la forma com s’entreguen les mostres tant als nostres investigadors com als d’altres centres.

D’altra banda, per llei, cal que totes les mostres biològiques estiguin regulades i unificades. Ho diu la llei de biomedicina i un Reial Decret específic per regular els biobancs, que està a punt de sortir. La idea és muntar una xarxa espanyola de biobancs localitzats en hospitals i centres associats. Només podrà haver un biobanc per hospital. Nosaltres ens vam presentar a la convocatòria de biobancs de l’Instituto de Salud Carlos III (dins de les xarxes RETICS: Redes Temáticas de Investigación Cooperativa Sanitaria), que ha sortit abans que el Reial Decret. L’aportació del Carlos III ha permès tenir un espai destinat a guardar les mostres.

Totes les mostres s’han de guardar en un espai centralitzat?

S’ha de garantir que les mostres es conserven de forma correcta, en condicions d’anonimització, en un espai d’accés restringit i amb unes condicions de manteniment específiques. Es considera que un biobanc ha de tenir una localització que garanteixi aquests requisits, però no cal que totes les mostres estiguin al mateix espai. Per exemple, en el nostre cas, per facilitar-ne l’accés, la col·lecció de mostres biològiques no sòlides de càncer es manté a l’hospital Duran i Reynals i la resta es conservarà en un edifici situat al costat de l’hospital de Bellvitge.

Quines mostres hi podem trobar?

De moment, hi ha quatre unitats: una col·lecció de tumors sòlids, una altra de mostres biològiques de malalties del sistema nerviós, una altra de patologia renal, i una altra de mostres biològiques no sòlides de pacients amb càncer, que és la que es guarda al Duran i Reynals. Aquestes col·leccions són les que estaven millor organitzades i conservades. Durant els propers dos anys hi afegirem dues unitats més: una de mostres de malalties respiratòries i una altra que encara està per determinar.

A l’hospital de Bellvitge hi ha altres col·leccions més petites que es conserven en els serveis o es troben en mans d’investigadors individuals. El que es pretén amb la nova llei de ciència i amb el Reial Decret és revisar totes aquestes col·leccions i, si compleixen els requisits fixats per la llei, incorporar-les al biobanc. Ara haurem de veure en quines condicions s’han obtingut aquestes mostres i quin és el seu estat de conservació. Les que no reuneixin les condicions adients, no podran pertànyer al biobanc i s’hauran de destruir.

Per què no s’ha començat a parlar fins fa poc de biobancs?

Ja fa molts anys que els biobancs existeixen als països desenvolupats. A Espanya, però, no han començat a existir fins ara. L’excepció són els grans bancs d’ADN, dels bancs de tumors del CNIO, que de fet segueixen un model americà, i les iniciatives europees de teixits nerviosos en què hi participem, que fa molt de temps que funcionen. L’objectiu dels biobancs és optimitzar la recerca.

Quins són els seus reptes més immediats com a director del biobanc de l’IDIBELL?

El més immediat és acabar de traslladar al mòdul prefabricat les tres unitats que hi han d’anar i començar a habilitar l’espai per a les noves col·leccions. S’ha d’incorporar a l’equip un responsable de qualitat i un secretari, i cal acabar de desenvolupar el sistema informàtic per gestionar les col·leccions. Abans de l’estiu haurem traslladat totes les mostres i, abans de final d’any, esperem tenir a punt el sistema informàtic i complir amb la certificació ISO de qualitat.

I a més llarg termini?

En tres anys s’hauran d’haver normalitzat les col·leccions existents en el campus dins del biobanc i després s’hi hauran d’anar incorporant noves col·leccions, pensant en una dimensió territorial. La finalitat es poder obtenir mostres de tot el territori [la Gerència Territorial Metropolitana Sud, que integra més d’un milió i mig de persones]. Això obre possibilitats molt grans. En els propers quinze anys, [la dimensió territorial] serà una peça clau.